Els notaris espanyols han comunicat més de 2.300 casos sospitosos de blanqueig en la constitució de societats limitades.
El control de legalitat notarial en la constitució de societats i la seva col·laboració amb l’Administració en la lluita contra els delictes econòmics ha permès que des de 2006 els notaris espanyols hagin descobert més de 2.300 casos sospitosos de blanqueig relacionats amb la constitució de societats limitades.
Els notaris d’Europa demanen una nova directiva que faciliti el trasllat internacional del domicili d’una societat comunitària
El Pla 2020 del Notariat europeu facilitarà les successions i les operacions immobiliàries i mercantils entre països de la UE
El Notariat europeu vol evitar l’abús que permeten determinades formes de constitució societària per a la realització d’activitats delictives. Per això, els notaris d’Europa- més de 40.000- consideren que la proposta de directiva de la CE sobre Societat Limitada Unipersonal ha de ser reconsiderada pel que fa a la constitució ‘on-line’ de societats sense cap control preventiu de legalitat.
La constitució telemàtica sense intervenció notarial facilitaria extraordinàriament l’elusió fiscal i el blanqueig de capitals, i entraria en col·lisió amb les recomanacions del Grup d’Acció Financera Internacional (GAFI) “, va apuntar Álvaro Lucini, delegat del Notariat Espanyol a la UE, durant la presentació del Pla 2020 de l’CNUE, que ha tingut lloc avui a la seu de les institucions europees a Espanya i que ha estat presidit per Francisco Fonseca, director de la representació de la UE a Espanya.
El notari espanyol també va traslladar una altra demanda del CNUE a les institucions comunitàries: “Seria desitjable l’aprovació d’una nova directiva que faciliti el trasllat internacional del domicili d’una societat dins de la UE, protegint equilibradament els interessos de les empreses, dels socis i dels tercers i afavorint la coincidència entre el domicili registral i la seu real de la societat, a fi d’evitar els perjudicis que la dissociació pot causar a tercers, en fer més difícil l’accés a la informació i haver d’incórrer en cost més elevats en cas de litigi “.
El president del Consell dels Notariats de la Unió Europea, el belga André Michielsens, va presentar als mitjans de comunicació espanyols les principals eixos d’actuació del pla 2020 de la seva institució: “aportar solucions noves per a la vida diària dels ciutadans -armonizando els conflictes que hi pugui haver entre les diferents legislacions nacionals-, donar suport al desenvolupament de les empreses a Europa, enfortir la cooperació transfronterera entre notaris, reforçar l’eficiència de la justícia gràcies al document autèntic i treballar en col·laboració amb les administracions nacionals “.
El màxim representant del CNUE va destacar la decidida aposta del Notariat europeu per les noves tecnologies. “No ens espanta la informàtica, les escriptures públiques s’han d’apropar al format electrònic, com ha passat ja a França, on hi ha més d’un milió de documents públics notarials digitals”. L’eurodiputat popular i secretari general del Partit Popular Europeu, Luis de Grandes també ha posat èmfasi que “el paper desapareixerà i el problema és com es garanteix la seguretat jurídica del procés; aquí és on el notari ha de jugar un paper decisiu”.
El president del Consell General del Notariat José Manuel García Collantes va assenyalar l’aportació del col·lectiu notarial a la política comunitària. “Des del principi, els notaris hem estat implicats en la construcció de la Unió Europea. Al principi, la feina del CNUE es va dirigir sobretot als ciutadans, ara s’ha enfocat també cap a l’empresa i la família. El nou Pla Horitzó 2020 conté els compromisos del CNUE per a la construcció de l’Europa dels Ciutadans “.
Els notaris d’Europa han treballat en col·laboració amb les institucions europees per respondre a les noves necessitats dels ciutadans comunitaris, com l’increment de les herències transfrontereres. Isidoro Calvo, delegat del Notariat espanyol en el CNUE, va avançar algunes de les novetats del nou reglament successori europeu, que entrarà en vigor el 17 d’agost de 2015, que permetrà la “unificació de normes per determinar quina Llei s’ha de regir en els casos d’herències que afecten ciutadans de diferents països, es deixarà d’aplicar el criteri de nacionalitat i entrarà en vigor el de residència habitual, amb un “passaport de l’hereu ‘: el certificat successori, que a Espanya -com ha comunicat el ministeri de Justícia – serà expedit per jutges i notaris “.
Article publicat pel Col·legi Notarial d’Espanya.