El testament constitueix, ni més ni menys, que la voluntat d’una persona sobre com han de repartir-se els seus béns quan aquesta ja no hi sigui. El convidem a conèixer els avantatges de fer testament davant notari a Tarragona amb Notaría Doblado Rius per la seguretat jurídica que aporta i els problemes que evita. Només ens cal el seu Document Nacional d’Identitat i explicar al notari com vol repartir els seus béns.
Els continguts aquí recollits ofereixen una informació general, pel que li recomanem que acudeixi al notari de la seva elecció per explicar-li el que desitja fer i aclarir els seus dubtes. El notari l’informarà de totes les possibilitats existents d’acord amb la llei i l’aconsellarà en funció de les seves circumstàncies particulars.
Els avantatges de fer testament davant notari
El testament obert notarial és el més comú per les seves enormes avantatges enfront de la resta (hològraf, notarial tancat, etc.). Es realitza davant de notari i es recull en escriptura pública. El notari informa i assessora el testador sobre com pot distribuir els seus béns entre els seus hereus, i redacta el seu contingut ajustat a la legalitat vigent. S’encarrega també de la conservació del testament i de remetre un comunicat informant de la seva existència al Registre d’últimes voluntats.
Quan l’estat civil del testador és casat i amb fills, el model de testament més utilitzat és aquell en què la parella es deixa l’usufructe l’un a l’altre i nomenen hereus als fills. És un testament individual. Cada cònjuge ha de fer el seu.
- Consisteix en nomenar el vidu usufructuari de tots els béns del matrimoni, garantint el dret de residir en l’habitatge familiar mentre visqui sense que els fills puguin oposar-s’hi. En cap cas podrà vendre res a fora del mort sense que els fills prestin el seu consentiment.
- Quan els dos cònjuges faltin, els fills adquiriran la plena propietat dels béns per parts iguals o com els haguessin repartit els seus pares, fins i tot encara que el progenitor vidu s’hagués tornat a casar.
Què es necessita per fer testament?
És molt senzill. Només cal anar al notari amb el Document Nacional d’Identitat i explicar-li com volen repartir el patrimoni. No cal realitzar un inventari dels béns que tinguem, ni presentar cap document que ho acrediti. Després de conèixer la nostra voluntat i assessorar sobre la legalitat vigent, el notari redactarà el testament i procedirà al seu atorgament. És un acte personal; no es necessita la intervenció de testimonis excepte en casos molt determinats.
Què ha de contenir el testament?
En el testament hem de dir a qui volem deixar els nostres béns i com volem repartir-los entre els nostres hereus. No obstant això, no és obligatori concretar quins béns deixem a cada hereu. El més habitual és deixar als fills un percentatge (per exemple, a parts iguals …). Serà després de la mort quan els hereus hauran de fer un inventari dels béns i dels deutes que tenia el mort (si n’hi ha), i procedir al seu repartiment.
És possible que un testador vulgui deixar a una o diverses persones un bé concret (un immoble, una joia, diners, etc.), ja sigui a algun dels seus hereus forçosos o a altres persones o institucions. Això es diu llegat. Fer-ho és possible, però, en tot cas, respectant els límits que imposen les legítimes.
En el testament també es pot designar a les persones que ens agradaria que fossin els tutors dels nostres fills en cas de mort. A més, és possible incloure altres disposicions, com limitar la data o edat en què un determinat bé passarà a ser pr pietat d’un hereu. D’aquí la importància d’acudir al notari i expressar la nostra voluntat per rebre un assessorament que s’ajusti a dret.
En què es diferencia una herència d'una donació?
La donació és una transmissió de béns i drets entre vius, és a dir, en vida dels interessats, mentre que les herències són transmissions mortis causa, és a dir, que es realitzen a causa de la mort d’una persona. Amb una herència es poden heretar deutes, amb una donació no.
¿Es pot deixar una herència a qui es vulgui?
El testador no sempre és lliure de deixar el seu patrimoni com vulgui. A Espanya existeix la legítima, figura jurídica que marca els límits del repartiment dels béns als hereus, anomenats “hereus forçosos” o legitimaris. Són els descendents del difunt, els ascendents i el cònjuge, per aquest ordre. L’ordre és important perquè la llei -tant en el Dret Civil o comú, com en els Drets Civils de les CC.AA.- dóna prioritat a uns sobre els altres.
La legítima en els Drets Civils de les CC.AA.
Les comunitats autònomes amb Drets Civils propis pel que fa a la definició de la legítima i repartiment de l’herència són: Aragó, Balears, Catalunya, Galícia, Navarra i País Basc.
Qualsevol notari de les Comunitats esmentades li podrà informar detalladament sobre les diferents particularitats de la legítima recollides en la seva legislació autonòmica. (Vegeu requadre a la contraportada del fullet).
És possible desheretar un hereu forçós?
La llei reconeix pocs casos en què es pugui privar un hereu forçós de la seva part d’herència; però sí que és possible. Ara bé, en el cas que aquest hereu tingui descendents, la seva porció passarà directament a ells a parts iguals.
Haver negat l’alimentació i / o haver patit maltractament psíquic o físic són les causes més comuns que permeten a un progenitor poder desheretar un fill. També es pot desheretar un ascendent per haver abandonat, prostituït o corromput als seus fills; per haver perdut la pàtria potestat per sentència, per haver-los negat la seva manutenció, o si un dels pares ha atemptat contra la vida de l’altre.
Què passa si NO es fa testament?
Si no hi ha testament, no es perd l’herència, ni la hereta l’Estat com popularment es creu. Serà la llei que s’aplique -ja sigui el Codi Civil o el que estipuli la pròpia le- gislació civil de les CC.AA.- la que determini els hereus a qui correspon l’herència seguint un ordre de parentiu.
A les comunitats on regeix el Codi Civil, els hereus forçosos segueixen el següent ordre:
En el cas que el mort estigués casat i amb fills:
- L’herència la divideix entre tots a parts iguals. Si algun dels fills del testador havia mort abans que ell, la part d’aquest fill es repartiria a parts iguals entre els seus descendents (néts del testador), i si no tingués fills, l’herència es dividiria entre els seus germans.
- Al cònjuge li correspon l’usdefruit de 1/3 de l’herència, a més de la propietat de la meitat del valor dels béns que siguin ganaciales.
En el cas que el mort no tingués descendència:
- Primer heretarien els seus pares per parts iguals si visquessin els dos, o tot el progenitor que visqués. Si no hi ha pares vius, però sí avis o ascendents més llunyans, els correspondria a ells. El vidu rebria l’usufructe de la meitat de l’herència.
- Si no viuen els seus pares ni té altres ascendents, el vidu serà l’únic hereu.
- Només si no tingués cap dels parents anteriorment citats, heretaria l’estat.
Les persones que es considerin hereus -si són descendents, ascendents o el cònjuge del mort-, hauran d’acudir a un notari de la seva elecció per fer la “declaració d’hereus abintestat”. Els parents col·laterals hauran d’acudir al jutge. El procés és més lent i costós que si es fa testament.
¿Es pot renunciar a l'herència?
Sí. Per fer-ho cal formalitzar la renúncia en escriptura pública. Lar enuncia tindrà diferents conseqüències fiscals en funció de si es fa en favor d’una altra persona, o si pura i simplement es renuncia a ella, així com si és abans o després que hagi prescrit l’Impost de Successions.
Si les raons de renunciar a una herència són els deutes del mort, es pot acceptar l’herència “a benefici d’inventari”. En aquest cas, l’hereu només respondrà dels deutes amb el que hereti, i mai amb el seu propi patrimoni; és a dir, els béns particulars de l’hereu no queden ni afectats ni compromesos pels deutes del mort.
Qui paga els impostos i quant es paga per heretar?
Paga impostos tota persona que incrementa el seu patrimoni, i una herència el ocasiona. No obstant això, al País Basc i Navarra heretar és molt més barat que a la resta d’Espanya. També en altres comunitats existeixen bonificacions que en molts casos impliquen gairebé l’exempció total. En tot cas, la quantia depèn de diversos factors:
• Del valor dels béns que rep: a major valor de l’heretat més gran és el pagament i viceversa.
• Del parentiu amb el mort: com més llunyà sigui el parentiu més elevat és el percentatge del pagament i viceversa (encara que hi ha un mínim exempt).
• Del patrimoni previ del que hereta: si el que hereta té un patrimoni considerable previ a l’herència també li surt més car heretar.
Hi un altre tipus d’herències que paguen menys impostos, com la del negoci o la de l’habitatge familiar si els hereus són el cònjuge i els fills.