El passat dia 3 de juliol de 2015 es va publicar al Butlletí Oficial de l’Estat la Llei 15/2015, de Jurisdicció Voluntària. Es tracta d’una norma d’abast que, en paraules del legislador, neix amb la vocació de respondre a la necessitat d’una reordenació legal, adequada, raonable, moderna i realista d’una institució que estava presidida per normes del segle XIX, les quals són pràcticament totes derogades.
La Llei de la Jurisdicció Voluntària introdueix importants novetats i suposa una significativa desjudicialització dels conflictes, en atribuir la competència per a resoldre bona part de les matèries regulades a secretaris judicials, notaris i registradors, segons la matèria objecte de la controvèrsia.
La nova norma afecta als procediments de conciliació, a normes essencials del dret de família i regula els expedients de jurisdicció voluntària, en dret d’obligacions, sobre aspectes com la fixació del termini per al compliment de les obligacions, quan sigui procedent; la consignació; l’autorització judicial a l’usufructuari per reclamar crèdits vençuts que formen part de l’usdefruit; la delimitació de finques no inscrites, i els expedients de subhastes voluntàries.
Així mateix, en matèria mercantil, regula el procediment per a l’exhibició de llibres; la convocatòria de juntes generals; el nomenament i revocació de liquidador, auditor o interventor d’una entitat o la reducció de capital social i l’amortització o alienació de les participacions o accions, entre d’altres.
El legislador torna a apostar pels mitjans alternatius de resolució de conflictes, regulant la conciliació com a via per arribar a un acord sobre matèria disponible, per tal d’evitar un plet, i que podrà ser realitzada tant davant el jutge de pau o el secretari judicial , com davant notari.
Entre les novetats que presenta la norma destaca la possibilitat que els ciutadans puguin manifestar la seva voluntat de casar-se o, la contrària, de divorciar-se o, també, de separar-se, davant de notari, encara que per això caldrà esperar fins al 30 juny 2017 . Igualment, es regula la reclamació a empresaris mitjançant un requeriment notarial de deutes líquids, determinades, vençuts, exigibles i documentades, perquè la paguin en els 20 dies següents. El deutor podrà pagar, comparèixer davant el notari i oposar-se al pagament, o no comparèixer, o no al·legar motius d’oposició.
La Llei entra en vigor, en la seva major part, el dia 23 de juliol. No obstant això, algunes de les disposicions ho faran amb posterioritat. En concret, el capítol relatiu a l’adopció entrarà en vigor quan entri en vigor la Llei de Modificació del sistema de protecció a la infància ia l’adolescència. Altres mesures com la nova regulació sobre les subhastes notarials i voluntàries, les normes reguladores de l’acta matrimonial o el relatiu el dret a celebrar matrimoni religiós amb efectes civils a les confessions religioses evangèliques, jueves i islàmiques o hauran d’esperar al 2017.
Esperem que aquesta llei contribueixi a assolir l’eficàcia que s’espera de tot instrument legal que ha de servir com a via d’intermediació entre el ciutadà i els poders públics. La implicació de jutges, registradors i, principalment, de secretaris judicials i notaris, contribuirà al fet que els ciutadans puguin solucionar els seus conflictes per si mateixos més àgilment.
En tot cas, l’èxit dependrà també de l’aranzel per notaris i registradors de la propietat i mercantil que el Govern es compromet a aprovar en el termini de tres mesos.