• El 2013 es van fer més de 600.000 testaments i altres 300.000 entre gener i juny de 2014.
• José Manuel García Collantes, president del Consell General del Notariat, assegura que «donada la transcendència d’aquest document, és important estar informat i comptar amb l’assessoria imparcial d’un notari. No fer-ho sol resultar més llarg i costós «.
• El testador no sempre és lliure de deixar la seva herència com desitja. La legítima marca l’ordre dels hereus forçosos o legitimaris. No són iguals a tot Espanya.
• En els darrers anys s’han incrementat les consultes sobre la possibilitat d’desheretar un hereu forçós. Maltractament físic o psicològic, entre les possibles causes per desheretar un descendent, i haver perdut la pàtria potestat per sentència o negat la manutenció, entre les causes per desheretar un ascendent.
Madrid, 13 de novembre de 2014.- El testament recull la voluntat d’una persona sobre com han de repartir-seus béns quan falti. Més de 600.000 s’han fet en l’últim any, i altres 300.000 de gener a juny de 2014, però tot i ser un dels documents notarials més sol·licitats, segueix sent un gran desconegut per a una gran part de la societat. Què es necessita i quant costa fer testament? Quins problemes evita? ¿En què consisteix la legítima i és igual a tot Espanya? Què passa si no s’ha fet testament? Es paga impostos per heretar? Són algunes de les preguntes a les que donen resposta els 140.000 tríptics informatius Els avantatges de fer testament davant notari, editats pel Consell General del Notariat, que s’estan repartint per les gairebé 3000 notaries espanyoles.
Fer testament és senzill. Per fer-ho sol es necessita el DNI i explicar al notari com es vol repartir el patrimoni. No obstant això, els notaris espanyols consideren que encara hi ha desconeixement sobre aquest document, començant pel preu. En el fullet s’informa que independentment de quant valguin els béns del testador, fer un testament sol oscil·lar entre els 38 i 50 euros, i només en casos excepcionals la quantitat pot ser més gran. També, que el testament és revocable i es pot canviar tantes vegades com es vulgui, de manera que el realitzat amb posterioritat deixa sense efectes l’anterior.
En el tríptic informatiu s’explica que el testament més comú per a les persones casades i amb fills és aquell en el qual la parella es deixa l’un a l’altre l’usdefruit i nomenen hereus als fills (popularment conegut com «De l’un per l’altre i després per als fills «). Amb aquest tipus de testament, el cònjuge vidu, per exemple, té dret a habitar tot l’habitatge familiar mentre visqui sense que els fills puguin oposar-se, però mai podrà vendre res del mort sense el consentiment d’aquests.
José Manuel García Collantes, president del Consell General del Notariat considera que el testament és document transcendent, tot i ser senzill i econòmic. «Animo els ciutadans a que s’assessorin sense cap tipus de compromís amb qualsevol dels gairebé de 3.000 notaris existents a Espanya. Després de conèixer la voluntat del testador, els notaris informem de la legalitat vigent a nivell nacional i autonòmic i assessorem de manera imparcial per adequar la seva voluntat a la llei. No fer testament, sol esdevenir en un procés més llarg i més costós que si es fa «.

Un dels aspectes sobre el qual els ciutadans presenten més dubtes és si a l’hora de fer testament s’ha de realitzar un inventari dels béns. El Consell General del Notariat deixa clar que no cal, que només s’ha d’especificar a qui es deixen els béns i com es vol repartir-los. Serà després de la mort quan els hereus hauran de fer un inventari dels béns i dels deutes, si les hagués, i procedir al seu repartiment.
Herències. La legítima
Però el testador no és sempre lliure de deixar el seu patrimoni a qui vulgui i com vulgui perquè existeixen les legítimes. Els avantatges de fer testament davant notari es deté especialment en elles. La legítima, s’explica, és la figura jurídica que marca els límits del repartiment dels béns als «hereus forçosos» o legitimaris. Es tracta dels descendents del difunt, els ascendents i el cònjuge, per aquest ordre. L’ordre és important perquè tant el Codi Civil o comú, com els codis civils de les comunitats autònomes donen prioritat a uns sobre els altres.
En un apartat específic es resumeix la legítima de les CCAA amb dret civil propi, com Aragó, on la legítima és del 50% de l’herència, i el testador pot triar lliurement quina descendent o descendents heretaran i en quina proporció; Catalunya, en la qual la quantia de la llegítima representa el 25% de l’herència, i són legitimaris els fills i descendents i en defecte d’aquests els pares; Galícia, comunitat en la qual són legitimaris els fills i descendents (25% de l’herència) i el cònjuge vidu, al qual correspon l’usdefruit vitalici, però que variaran segons amb qui concorri a l’herència. A Navarra, per la seva banda, la legítima és formal i, en no tenir contingut material, hi ha llibertat per disposar de l’herència excepte quan el testador es troba casat en segones o posteriors núpcies. A les Balears, la legítima varia fins i tot segons les illes, i al País Basc, hi ha diferents legítimes, segons s’apliqui el Codi Civil, el Fur d’Ayala, el Fur de Biscaia o altres especificitats.
A la resta de les CCAA regeix el Dret comú. En aquest cas, els fills i descendents tenen dret a 2/3 parts de l’herència, un d’aquests terços a repartir a parts iguals, i l’altre (conegut com el de millora) segons disposi el testador. Si no hi ha descendents, els ascendents tenen dret a la meitat de l’herència, o 1/3, si hi ha un cònjuge vidu. En el cas del cònjuge, té dret a 1/3 de l’herència en usdefruit si hagués fills o descendents; a la meitat de l’herència en usdefruit, si hi ha ascendents, o 2/3 de l’herència en usdefruit, si no existissin ni ascendents ni descendents.
Desheretar un hereu forçós
En el folleto sea clara que en algunos casos la ley reconoce que se puede privar de una parte de l’herència a un hereu forçós i enumera algunes de les causes més comuns que permeten a un progenitor poder desheretar un fill, com haver-li negat l’alimentació i / o haver-li procurat maltractament psíquic o físic. En el cas de l’herència de descendent a ascendent, la llei també contempla una possible desheretament si s’ha abandonat, prostituït o corromput als fills, haver perdut la pàtria potestat per sentència o negat la manutenció, o si un dels pares ha atemptat contra la vida de l’altre. Segons el Consell General del Notariat, es comencen a atendre consultes en relació a com desheretar hereus forçosos, especialment quan els pares entenen que només un dels fills és el que s’ha ocupat de manera efectiva d’ells.
I què passa si no es fa testament?
Un altre dels dubtes més freqüents entre la població és què passa amb l’herència si no hi ha testament. I s’afirma que no es perd ni la hereta l’Estat perquè la pròpia legislació civil determina els hereus a qui correspon l’herència seguint un ordre de parentiu, tant si el mort estigués casat i amb fills com si el mort no tingués descendència. En ambdues situacions, s’informa, que les persones que es considerin hereus -descendents, ascendents o cònjuge- han d’acudir al notari per fer una «declaració d’hereus abintestat». En el cas dels parents col·laterals hauran d’acudir al jutge. Procés, generalment, més llarg i complicat, a més de més car.
Renúncies a herències i impostos
Per renunciar a una herència cal formalitzar-la en escriptura pública. En el fullet s’explica que si les raons per fer-ho són els deutes del mort es pot acceptar l’herència «a benefici d’inventari». L’hereu, així, només respondria dels deutes amb el que heretaria, i mai amb el seu propi patrimoni.
També s’apunten aspectes sobre la tributació de les herències en les diferents CC.AA. I s’afirma que la seva quantia depèn, a més, de factors com el valor dels béns que es rep, el parentiu amb el mort i el patrimoni previ del que hereta, com més patrimoni, més car resulta heretar.
Herències i testaments en xifres
El nombre d’actes tant de testaments com d’herències es manté constant al llarg dels anys. En el cas dels testaments davant notari, l’any 2013 es van fer a Espanya més de 603.000, i pel que fa a les herències, van superar les 343.000. Tendència similar s’observa en el primer semestre de 2014 en ambdós casos.
Comunicat de premsa publicada pel Col·legi Notarial d’Espanya.
